Barcelona enamora Topolina, l’atelier de moda d’exotisme marroquí

El passat 12 de setembre obria a l’Avinguda Pau Casals 2 la botiga Topolina, regentada per Isabelle Lallemang i el seu fill Pierre-Henry Ramaget. Exuberància, color, miscel·lània de teixits, un món oníric que transporta el client a un oasi al Marroc, país on Topolina té també botiga i atelier, i d’on provenen gran part dels teixits d’esperit mediterrani que, transformats en peces atemporals, ens recorden que som mediterranis i que el color és la nostra essència.

B

arcelona roba el cor als qui la visiten. Això ho tenim clar. Hi ha, però, qui fruit d’aquest encís decideix obrir una seu del seu negoci i fer-ho tot en menys d’un mes. Amb botiga i atelier a Tànger, diferents negocis a Marràqueix i una boutique a Brussel·les, Isabelle i el seu fill Pierre-Henry van decidir passar uns dies de vacances a Barcelona. L’energia de la ciutat i, a la vegada, la pau i calma que aporta estar entre el mar i la muntanya, així com l’arquitectura i l’esperit mediterrani, els van captivar completament. Passejant per l’àrea del Turó Parc van trobar en lloguer un petit local a l’Avinguda de Pau Casals i van decidir llençar-se a una nova aventura empresarial obrint una nova boutique Topolina on aportar la frescor i l’exotisme del Marroc, d’on procedeixen pràcticament totes les teles de les seves peces i on són fabricades. Un somni fet realitat, una sorpresa més del destí. Però és que Barcelona és d’ensomni. Tant és així que al capdavant de la botiga hi ha la belga Christine Vero, que no ha dubtat en traslladar-se a la nostra ciutat.

L’Isabelle és una mena de demiürg. En el seu atelier a Tànger, on viu i treballa, va fent patrons, mescla estampats, afegeix accessoris, idea els acabats que després envia a fer a Marràqueix i a Fes. No sap parar quieta. “Necessito treballar amb les mans. De cop em llevo al matí i vull posar un altre folre a un abric, mentrestant tinc la idea d’una nova camisa de la qual després faré el patró…”, explica. Precisament Topolina és el seu sobrenom, pel fet de ser una persona que adora cuinar a partir de molts elements diferents i fer noves receptes cada dia, una mica com fa amb la roba. De jove va estudiar Historia de l’Art, però els caps de setmana anava a casa d’una modista que havia treballat a Dior i va aprendre a patronar, tallar i confeccionar. “La moda sempre ha estat la meva passió”, explica.

“Adoro Dries Van Noten, Marni i Etro. Precisament, em va agradar que la nostra botiga barcelonina estigués a prop d’Etro”. I és que les botigues a prop del Turó Parc es diferencien per mostrar peces que fugen de les tendències del moment i aposten per un segell propi.

“És curiós que a Barcelona, tan multicultural i mediterrània, la gent vesteixi de manera tan sòbria i en colors foscos. Fins i tot les desfilades es fan en espais sense pràcticament llum”

Tant és així que és impossible no pensar en Yves Saint Laurent, qui després d’haver treballat a Dior va voler fugir de l’alta costura abraçant el ready to wear amb un estil propi i únic, amb peces com el caftan o la sahariana, nascudes a l’Àfrica. Algerià de naixement, va decidir un febrer de 1966 visitar Marràqueix amb la seva parella sentimental i soci empresarial, Pierre Bergé. Com explica aquest darrer al llibre Yves Saint Laurent. Une passion marocaine: “Ens vam despertar i el sol brillava. (…) Aquell matí mai l’oblidarem perquè, en certa manera, va decidir el nostre destí”. Des d’aleshores sempre que podien s’escapaven a Marràqueix, on es van fer construir una casa que actualment és el Museu Yves Saint Laurent. Perdre’s pels carrers, sentir l’olor de menta i espècies, veure els encantadors de serps i, sobretot, la multitud de colors i estampats dels teixits africans van conquistar Saint-Laurent completament.

Entrar a la botiga Topolina encisa com Les mil i una nits i, com li va passar a Yves, deixes enrere el brogit de Francesc Macià (en el seu cas dels carrers de Paris) i et submergeixes en un món de delicats teixits i molta sofisticació en els estampats. “Calia una botiga així de refrescant. És curiós que a Barcelona, tan multicultural i mediterrània, la gent vesteixi de manera tan sòbria i en colors foscos. Fins i tot les desfilades es fan en espais sense pràcticament llum. Topolina té peces increïbles i, a més, fa petites quantitats de cada model, així que et sents súper exclusiva amb les seves robes”, exposa Maria Borges, estilista i aparadorista. “Adoro els estampats, tinc un vestit de Topolina que em va dur la meva mare del Marroc i me’l poso un munt i sempre agrada. Sincerament a Barcelona hauríem d’arriscar més vestint”, reafirma Paola Steanton, Relacions Públiques.

A la inauguració de la botiga hi havia molts amics i coneguts de l’Isabelle i el seu fill, i, tot i la pluja d’aquell dia, molta gent va entrar encuriosida per l’esdeveniment i el tipus de botiga, decorada amb murals d’estampació vegetal, mobles vintage, quadros amb fotos de clientes històriques i petites cornises amb bosses de mà, mocadors… ”Cada botiga té un esperit diferent: a Brussel·les la botiga té més un estil de brocanterie, típic de la capital belga, aquí hem volgut donar un aire més mediterrani”, exposa Pierre-Henry, que porta la part econòmica de l’empresa. “A Marràqueix tenim una botiga dedicada únicament a roba i complements per a home, una idea que potser també implementarem en un petit corner en aquesta seu a Pau Casals”, afegeix. Així mateix, venen online i en algunes botigues multimarca arreu del món.

Amb una franja de preus que va dels 130 als 500 euros, Topolina és una botiga on trobar peces de tall impecable, teixits com la seda i el vellut, i un cromatisme i estampat que denota molt bon gust i que segur afavoreix molt més que moltes peces sòbries per les quals ens decantem sovint. L’encant marroquí ja té parada i fonda a casa nostra. Barcelona enamora a primera vista.