Agenda cultural març Barcelona 2019

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I 
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 03 / 19 

IRÉNE THEORIN

Gran Teatre del Liceu, 14 de març

El marc del Barcelona Obertura Spring Festival congrega diferents sales de concert per oferir de manera còmplice un seguit de propostes summament atractives -tant per al melòman com per al que desitja iniciar-se en el món de la clàssica- com per exemple el recital que protagonitza la soprano Iréne Theorin al costat del pianista Matti Hirvonen. Perdura a la memòria del públic Barcelonès l'última visita d'aquesta carismàtica i apassionada cantant, que a la fi de 2017 va representar a una meravellosa Isolda a la impactant posada en escena ideada per La Fura dels Baus. Encara que en aquesta ocasió no hi haurà acció dramàtica, o actuació pròpiament dita, la presència de la seva personalitat com a artista es deixarà notar en la generosa selecció de peces del millor repertori vocal, centrat en la primera part en Lieder de Schubert i Strauss -a més d’una introducció wagneriana, recordatori d’aquella

memorable actuació- i en la segona de compositors de les seves latituds, com Jean Sibelius, finès, i els suecs Gösta Nystroem i Ture Rangström, compositors que van néixer al S. XIX però van desplegar la seva creativitat al llarg del XX.

Gustav Mahler Jugendorchester & Jonathan Nott

Palau de la Música, 14 de març

La Tercera simfonia de Gustav Mahler suposa el salt definitiu a una forma de compondre que poc se sembla ja a la del Segle XIX.

Si en les simfonies primera i segona encara s'intuïa el periple de la subjectivitat romàntica, en progressió espiritual cap a la seva pròpia realitat interna, a la Tercera s'experimenta i consolida la conjunció de llenguatges variats i fins i tot antitètics, només anteriorment esbossada. Mahler reconeix haver fet una troballa decisiva, en simultaniejar registres alts i baixos, i explotar la noció d'unitat a través de la recreació del cosmos autònoms, aquells que recreen cadascuna d'aquestes simfonies. Expliquen els organitzadors: "Per la seva espectacularitat, grandesa i efectius, la Tercera de Mahler ocupa un lloc privilegiat per al públic i reuneix les característiques compositives, estètiques i temàtiques de la música de Mahler. Una partitura que condensa la tècnica i la personalitat del compositor. Jonathan Nott, molt elogiat per les seves versions de la integral d’aquest autor i actual titular de l’Orchestre de la Suisse Romande, es posa al capdavant d’una de les orquestres de joves fundada per Claudio Abbado". Una orquestra, la Gustav Mahler Jugend Orchester, que ha tocat en els principals auditoris amb èxit de públic i crítica. Sens dubte, es tracta d'un dels concerts més imprescindibles del present mes, no en va es troba emmarcat al Barcelona Obertura Spring Festival.

LA NOVENA DE BEETHOVEN: GARDEN CENTER EUROPA

L'Auditori, 15-17 de març

És possible que l'obra clàssica més emblemàtica, la Novena Simfonia de Beethoven sigui també la més revolucionària, tant pels mitjans sonors i el caràcter atemporal

de les seves melodies com pel missatge d'amor universal que comunica en el seu furiós, feliç i utòpic finale. El projecte que reuneix, dins el marc del Barcelona Obertura Spring Festival, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l'agrupació teatral Senyor Serrano pretén, des d'una obertura de mires poc habitual, tornar a la gènesi d'aquell esperit radicalment creador i conciliador, hàlit creatiu que establiria un marc moral per a les generacions de ciutadans del nou ordre, fins al punt d'haver-se convertit oficialment en himne europeu. En aquesta provocadora actuació -sota el títol La Novena de Beethoven: Garden Center Europa- s'afrontaran qüestions delicades i no obstant això vitals, pel que fa als drets dels individus. Al web de l'Auditori es facilita un dossier per a l'espectador perquè entengui que no es tracta d'una interpretació típica de la transcendent obra de Beethoven, la que tindrà lloc a l'Auditori: “És difícil que aconseguim que aquesta transcendència tingui una traducció pràctica i un final feliç. És possible que les situacions que planteja puguin ser, en algun moment, polèmiques. Però els espectadors que gaudeixin d’aquesta proposta sabran apreciar les diverses capes de lectura, la musical, evidentment de gran qualitat, i a més, d’una reflexió sobre la societat occidental i els seus mites i també sobre els seus problemes”.

Ólafur Arnalds

Palau de la Música, 15 de març

El minimalisme de la proposta de Ólafur Arnalds ha estat gaudit en les millors sales de tot el món, alguns dels concerts hem recomanat en mesos anteriors.

Música, en aquest sentit, suposa una ocasió immillorable per experimentar en viu la interpretació dels temes del seu últim disc re:member, en la intimitat d'un escenari especialment acollidor. A més del piano, l'ús de sintetitzadors multiplica les possibilitats de la seva proposta, sense perdre mai aquella passió tan característicament minimalista, que el porta a decantar essències que interpel·len l'oient. Una oportunitat per descobrir els senders creatius d'un polifacètic músic, d'amplis interessos, que ha col·laborat amb artistes del món de la clàssica, com per exemple Alice Sara Ott.

Matthias Goerne & Leif Ove Andsnes

Palau de la Música, 4 de març

Només als festivals dedicats al Lieder, el gènere de la cançó, o al compositor en qüestió, Franz Schubert, s’acostuma a poder assistir a tres sessions pràcticament consecutives dels cicles fonamentals d'aquest mestre de la composició per veu,

que va saber plasmar musicalment matisos anímics d'una altra manera impossibles de traslladar, basant-se en bona mesura en la poesia de Friedrich Müller. Els artistes convocats en aquesta sèrie de concerts dins el Barcelona Obertura Festival són, a més, de referència absoluta: el baríton Matthias Goerne està consolidat com un dels millors cantants de Lieder de les últimes dècades, mentre que el pianista Leif Ove Andsnes ha destacat com a solista i és autor d'una substanciosa llista d'enregistraments, efectuats a soles o juntament amb orquestres de primer nivell. Tots dos interpretaran els cicles Die schöne Müllerin, D. 795 ("Schubert dibuixa un recorregut a través dels diferents estats anímics que afloren davant d’un amor no correspost emprant la naturalesa com a mirall i amplificadora de les emocions humanes"), Winterreise, D. 911 ("la lenta cerimònia del rebuig. Un jove desencantat de la vida i de l'amor descendeix a les tenebres blanques i endinsa l'oient al món interior, tan devastat com bell") i, en l'última data, Schwanengesang, D. 957 (“Diamants nostàlgics i d'optimisme irradien clars puntuals en aquest cicle, que arriba a cims d'atreviment i depuració insòlits en l'època del Romanticisme").

ON GOLDBERG VARIATIONS / VARIATIONS

TNC, 28-31 de març

Les possibilitats interpretatives de les Variacions Goldberg són tantes, i de tan divers signe, que fins i tot transcendeixen la dimensió merament musical.

La peça per a instrument de tecla que Johann Sebastian Bach va compondre per encàrrec, per alleujar el sofriment durant les nits d'insomni d'un aristòcrata, ha estat emprada com a inspiració per a altres composicions i intervencions artístiques. La companyia Mal Pelo, sota la direcció de Maria Muñoz i Pep Ramis, empra la música de Dan Tepfer inspirada en aquella obra per oferir un espectacle en què el moviment del cos i les modulacions harmòniques es desenvolupen en un apassionant procés de retroalimentació. Es produeix en el marc d'un projecte que "té com a eix l’estudi de la música barroca contrapuntística i la relació amb el moviment, l’espai i la dramatúrgia coreográfica".

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 03 / 19

Max Beckmann

Caixaforum, fins al 26 de maig

La informalitat normativa de l'expressionisme i la seva irreverència amb relació als temes adoptats -una mena de realisme, que incorpora la deformació de la caricatura i es presta eventualment a les interpretacions al·legòriques- s'aprecia en l'obra de Max Beckmann. Trets angulosos i colors estridents criden l'atenció, posen l'èmfasi en la importància de no deixar-se bressolar pels temes tòpics de l'art, esdevinguts arcaics. El món canviant i frenètic de la modernitat, així com el trauma de les guerres mundials -la estranya barreja de pobresa i desenvolupament, o luxe- són plasmats en els llenços i escultures que es poden contemplar a l'exposició del Caixaforum:

"una monogràfica amb més de mig centenar d'obres d'un dels artistes alemanys més destacats del segle XX", que és organitzada en seccions diferenciades, per mostrar l'evolució del seu art. "La primera part abasta la seva etapa a Alemanya, des dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial fins a l'ascens del feixisme en la dècada dels anys 30, quan és expulsat de l'escola d'art de Frankfurt en la qual donava classes i se li impedeix exposar les seves obres en públic. La segona part, centrada en els seus anys d'Amsterdam i Estats Units, s'estructura al voltant de quatre metàfores relacionades amb l'exili: 'Màscares', sobre la pèrdua d'identitat; 'Babiloniaeléctrica', sobre el vertigen de la ciutat moderna; 'El llarg adéu', que planteja l'equivalència entre exili i mort, i 'El mar', metàfora de l'infinit, la seva seducció i el seu estranyament".

Lina Bo Bardi dibuixa

Fundació Joan Miró, fins al 26 de maig

L'arquitecta italobrasilera Lina Bo Bardi (1914-1992) deixà una empremta a l'arquitectura del Brasil amb edificis tan emblemàtics com el Museu d'Art de Sao Paolo, el Centre de Lazer Fàbrica dóna Pompéia o la Casa de vidre, en la qual ella mateixa va habitar.

Construccions en què s'aprecia una gran creativitat en la configuració dels espais i virtuosisme tècnic en la disposició dels volums. A més, va destacar pel gust pel dibuix. Com expliquen a la Fundació Miró, "més que una eina de disseny, per a ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Malgrat que mai va defensar que fos un llenguatge artístic independent, el va abraçar amb intencionalitat artística". Dels més de sis mil esbossos i dibuixos, la present mostra n’ofereix cent. Obres representatives de la seva fina percepció d'espai i dels objectes que en ell continguts, que es completen amb una sèrie d'imatges de les seves construccions i de l’activitat museística com a organitzadora d'exposició.

Poètiques de l'emoció

Caixaforum, fins al 19 de maig

"Poètiques de l'emoció" permet reflexionar sobre de la manera com contemplem estèticament la vida i les obres d'art que la representen.

La plasmació d'afectes en l'art no només reflecteix realitats externes, sinó que permet que l'espectador empatitzi, i fins i tot experimenti aquella forma de purificació (o "catarsi") de què va parlar en temps remots Aristòtil, l'autor de la primera Poètica. A l'exposició que ofereix el Caixaforum fins el 19 de maig es poden apreciar mostres de les expressions corporals al llarg de la història de la cultura, en suports tan diversos com poden ser fusta, pedra o pel·lícula. Les obres s'organitzen en tres grups, atenent les diferents formes de representar artísticament l'impacte emocional i les seves repercussions: " El primer grup aprofundeix en l'emoció del subjecte a partir de la representació expressiva dels personatges protagonistes que expressen dolor o tristesa –expressió del pathos. El segon presenta un conjunt de peces en què l'emoció s'expressa de manera metafòrica gràcies a la translació de l'estat anímic de l'artista al paisatge i a l'arquitectura representats. Finalment, un tercer àmbit analitza la forma en la qual l'art s'apropia de l'emoció que vertebra el camp social, des dels moviments socials i la política fins a l'esfera de la festa o les celebracions populars.

Bermejo. El geni rebel del seglo XV

MNAC, fins al 19 de maig

Un dels noms més importants de la pintura del gòtic tardà és el de Bartolomé Bermejo. En les albors de la modernitat, però en un context diferent al del Renaixement italià,

aquest hàbil pintor ha estat reconegut pel seu traç, evident en punyent la manera de modelar els seus personatges, així com per la seva "originalitat iconogràfica". Els organitzadors afegeixen: "A partir del domini de la tècnica de l’oli segons la manera dels flamencs, Bermejo va saber desenvolupar un llenguatge realista personal, especialment atent als efectes il·lusionistes però també a la definició d’espectaculars gammes cromàtiques. Al costat de la seva destresa tècnica, sorprèn també la seva capacitat per desenvolupar noves interpretacions de tot tipus de temes i iconografies. La seva inquietud per continuar explorant nous terrenys, especialment en l’àmbit del paisatge i el retrat, li va permetre concebre algunes de les seves obres més complexes i innovadores a l’últim període de la seva trajectòria professional". Després de mostrar-se al Museu del Prado, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) acollirà una exposició que exhibeix obres procedents de pinacoteques espanyoles, europees i americanes.

Stanley Kubrick

CCCB, fins al 31 de març

Últim mes per visitar o re-visitar una de les exposicions més esperades de la temporada, que coincideix amb el 25 aniversari de la inauguració del CCCB. Concretament, la que ret homenatge a la carrera de Stanley Kubrick, un cineasta fonamental,

autor d'obres com 2001. Una odissea de l'espai, Barry Lyndon, La taronja mecànica, The Shining o Eyes Wide Shut. Caracteritzat per l'extrema meticulositat de la seva forma de dirigir actors, la qualitat de la seva fotografía i la fascinant elección de bandes sonores, va conrear gèneres diversos, des de la ciència ficció al thriller psicològic, passant pel Bildungsroman (novel·la de formació), sense oblidar la seva incursió en la psicologia de l'eros. Estem davant d'un espècimen absolutament únic, conflictiu en la seva recerca de la perfecció formal, que en diversos casos van comportar el rebuig de públic, crítica i fins a la censura. Kubrick va aconseguir escodrinyar la psique del sapiens sapiens com pocs directors, plasmant a través de narracions fictícies del que cap discurs filosòfic pot fer entendre (almenys, no amb aquesta vivacitat). Les exposicions del CCCB destaquen per l'enginy i la sensibilitat amb que fomenten la immersió del visitant, convertit en peça de l'engranatge, i no un mer observador enfrontat a aparadors. En aquest cas, l'exposició, originalment ideada pel Museu del Cinema de Frankfurt, compta amb els comissaris Hans-Peter Reichmann, Tim Heptner, Deutsches Filminstitut (Frankfurt) i amb el comissari Jordi Costa Vila, encarregat de la seva adaptació. El disseny dels espais al CCCB, element fonamental, va a càrrec de Víctor Imperial i Andrés Ibáñez. Al web s'explica: “El 2003, per primera vegada, es va poder accedir al patrimoni personal d’Stanley Kubrick i es va procedir a la seva valoració. Els arxius de l’obra de Kubrick contenien gran quantitat de material relacionat amb les seves pel·lícules: documents de recerca i producció, guions, correspondència, fotos fixes, utillatge, vestuari, càmeres i objectius. En un espai d’uns 1.000 metres quadrats, l’exposició recull una cuidada selecció d’aquests objectes. Tota la carrera del director està documentada, des dels seus inicis amb els curt documentals fins a la seva última pel·lícula, Eyes Wide Shut (1999)”.

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: